?

Log in

No account? Create an account

Em moc!

Ara em trovareu a:

http://lanimadelcorbcec.blogspot.com

M'hi entenc molt més que no pas amb el LiveJournal. Ens veiem allà ;)

Amor incondicional

"Màma, només t'estimo a tu!"



Així, sens avis previ, ho va dir la meva filla gran. Mentre dinavem. Mentrestant, el meu Silvano amb una espineta clavada al cor, es retirava de l'habitació en silenci.

Tan és la fe cega dels nostres fills? Se li caurà la vena dels ulls, i veurà que no sóc més que una simple dona, fent el que pot? Ais. A vegades la responsabilitat d'un amor tan incondicional fa feredar, malgrat t'omple d'un orgull fora de mida.


Tornada a Engegar

I es que tinc ganes de tornar a començar amb aquest blog. En tinc ganes, i espero poder anar afegint les coses que en l'altre blog, el de "El Ojo del Cuervo" no hi tenen lloc ;)

No sé si hi ha qui em llegeix o no, no ho sé, però per ara li vull donar un enfocament nou. Poder escriure més sobre les coses que em passen, sense haver de fer riure. Tan sols poder expresasr-me.

També he volgut canviar el "look" de la pàgina, malgrat no saber-ne gaire, i malgrat no poder-ho fer tal i com desitjaría. Sóc un desastre, la veritat.

Per començar, poso aquest text de bona voluntat. I sigui qui sigui qui em llegeixi, doncs, bé: BENVINGUT/DA ;) Espero no fer perdre gaire el temps inútilment.

Petons.

Anant fent

Sembla que fa mesos que no em moc per aquí, però a poc a poc vull retornar a la rutina bloguera.

Em falta temps, i en moltes ocasions ganes i ànims per fer les coses. A la més mínima m'ensopeixo com mai. Tot i que no em puc queixar de com "porto" el dia a dia.

Estic en el primer mes i mig de donar el pit al nen. És un plaer, i són els moments més preciosos que puc tenir amb ell, malgrat tot no puc negar que em resulten molt durs en alguns moments. Sobretot els primers dies, en que realment em sentia defallir de mala manera. Però a poc a poc ens anem coneixement i la cosa va a millor.

Per sort sé que és el millor que puc fer pel meu nen, i malgrat hi ha cops que voldria tenir més llibertat de moviment i de son, els avantages de l'alletament matern sobrepasen aquests petits "contratemps".

Bé, intentaré anar fent més comentaris i escriure una mica, malgrat només m'interessi a mi el que hi dic, =P

Petons.

Un dimarts qualsevol

I tot i no ser un dia especialment interessant, em sento contenta, però no alegre...

Contradictori, suposo.

No sé, tinc una petita inquietut que em fa estar una mica cauta (?).

No sé a qué és degut, la veritat, però avui em sento així.

L'embaràs està anant força bé, o com a minim sense incidéncies remarcables. Només molésties, degudes al cansament, l'estrés i malauradament per la posició mantinguda a l'oficina.

A banda d'això... a l'altre dia, li vaig veure ha les manetes, petites i com es movia... quina il·lusió!


Si no fos per l'ecografia, encara no m'ho creuria... Tot és com un somni ara mateix, i les idees em va i em vénen sense sentit.


240


De Dol...

Ahir dia 20, va caure un avió...

Només uns 19 passatgers han sobreviscut, però alguns estan massa greu per ser optimistes...

Molts d'ells eren nens, nadons...

Families de vacances...

Quanta tristesa...

Quant dolor...

...

Ho escric per recordar,
no perqué les paraules serveixin per a res... ja no...


D.E.P.



Avorrida

Estic més que avorrida a l'oficina.

No hi ha més moviment que el dels papers moguts per l'aire condicionat. I el teléfon només es desperta per incordiar i trencar el mig son que m'entra.

I només estem a dimarts!

Quines ganes de que arribi el cap de setmana per dormitar tranquil·lament!!


De la Tristesa a l'Alegria.

Sembla mentida com canvien les coses.

Fa un mes, i poc, ploravem desconsoladament, i ara, des de fa una setmana estem fent plans per aquell que ha de venir.

La vida gira, i sense aturador.

Uns marxen i d'altres vénen.

Espero que sigui una nena, doncs, així sabré que ha sigut cosa teva Pare.






P.D. Si, estic embarassada!

Pare, et trobo a faltar.

Entre boires em vas dir, que haviem de tirar endavant. Una sola frase, i et vas endormiscar.

No li vaig voler donar més importáncia. No volia.

Encara no puc creure que ja no hi ets. Fa només tres dies, et cuidava i feiem broma de tot el que passava.

Et trobo a faltar.

Pero després de dos dies plorant, ja no em cauen llágrimes.

Només et vull tornar a renyar, per no haver fet bondat, per no haver-te quedat al llit, descansant. Com sempre.

I ara em sento, com si aquests dies haguessin sigut setmanes, o mesos. Els tinc com a molt llunyans.

I malgrat ahir em sentia amb forces per tot, avui em sento abatuda, cansada... amb ganes de quedar-me al llit, que em cuidin... que em cuidis.

Et trobo a faltar pare.

I malgrat tot, sé que no hi ets, ja no... et vaig veure morir dilluns.


Busco riure

Estic buscant com riure.

Poder oblidar-me de la realitat.

Bé, això ja ho feia constantment, o més aviat ja ho faig cada día. Però ara mateix ho anhelo i desitjo desesperadament.

No és que estigui trista, ni molt menys. Només que no vull pensar en res que no sigui agradable.